Associació Canaan Pla de l'Estany. Atenció a persones amb problemes d'addiccions i en situació d'exclusió social.

12 de març 2019

Memòria 2018


> Memòria 2018 de l'Associació Canaan - Pla de l'Estany (PDF, 3,1 MB)


Adjuntem a continuació les paraules del president de l'Associació Canaan - Pla de l'Estany, Joan Cáliz, que encapçalen la Memòria:

Benvolguda família,

Podria dirigir-me a vosaltres com a residents, socis, companys de junta, amics,... però us dic “família”, que és un terme que excedeix el vincle de sang i el trobo molt més adient a l’afecte que rebo quan coincidim a les reunions, explicant acudits a la taula, fent trasllats o pel carrer. Sí, som una gran família.

Encara amb el cor trist pel recent traspàs de l’Assun, sòcia fundadora de l’entitat, a qui mai podrem agrair prou tot el que ha donat a Canaan, em venen a la ment les paraules de l’Steve Jobs: “De vegades la vida et colpeja el cap amb un maó, però si t’estimes el que fas et serà més fàcil tirar endavant”. I, parlar-ne aquí deu ser perquè coincideixo amb Facundo Cabral, un home lliure i feliç, que deia: “Compartir el dolor és dividir-lo i compartir una alegria és multiplicar-la”.

Alegria és veure tot el que s’ha fet al llarg del 2018. No faré “spoilers” del que podeu llegir a la memòria, però us avanço que és molt i que els resultats són bons. I no parlo des de l’òptica dels beneficis: no en volem!; em refereixo al destí íntegre del pressupost al nostre objecte social. No podia ser d’altra manera, per la gran professionalitat de l’equip a qui vull fer arribar el meu reconeixement per la seva gran tasca.

Aquest any amb motiu del relleu a la Presidència de l’Associació, m’ha correspost dirigir-vos unes paraules, i aprofito l’avinentesa per manifestar públicament el meu agraïment a la Dina per la confiança dipositada i la seva generositat en fer aquest pas al costat del que ha constituït el seu projecte vital: Canaan.

També sóc conscient que l’encàrrec no és un repte gens fàcil perquè l’únic camí per fer una gran feina és estimar el que fas i ella ha estimat, estima i estimarà Canaan. Per això sento que la Dina serà sempre la nostra Presidenta, ara d’Honor, un honor molt merescut.

I encarem el 2019 il·lusionats, amb nous membres que formaran part de la Junta directiva i als quals dono la benvinguda, amb un pressupost expansiu, ple de projectes atractius i de gran abast, amb el desig de veure´ls cristal·litzar i us animo a tots a tenir el coratge de seguir el nostre cor i la nostra intuïció per seguir fent Canaan encara més gran.

Ben cordialment.
Joan Cáliz

9 de febr. 2019

L'Assumpció ens ha deixat


Dijous passat va morir l'Assumpció Graupera. Fa poques setmanes la vam esmentar (en la nota que vam penjar sobre l'última Assemblea). Dèiem llavors que Canaan havia volgut manifestar-li un reconeixement especial nomenant-la sòcia fundadora d'honor de l'Entitat.

L'Assumpció va formar part des del primer dia de la vida de Canaan, i durant anys es va ocupar de manera eficient i desinteressada de la botiga de l'Encant.


Àssun,

Ens agradaria recordar-te com eres abans que la malaltia aparegués sobtadament i t'anés apagant a poc a poc:

Vas ser, per sobre de tot, una dona forta, tossuda i compromesa. Gràcies a això i a la fe, que sempre heu compartit amb la Dina, ella va trobar en tu un suport sòlid amb què poder iniciar el projecte del qual tu n’ets fundadora honorària: Canaan.

Després i amb la feina començada, us hem conegut, i ens hi hem anat sumant. Però ningú com tu ho ha fet de forma tan altruista, i hi ha esmerçat tants esforços i tantes hores anant a correus, a l’estanc, a la farmàcia, al mercat... fent un munt d’amics en tots aquests llocs.

Totes aquestes tasques que feies, la majoria calladament, facilitaven la feina dels teus companys i també feien la vida dels nois molt més fàcil. Sempre els tenies en compte: qui havia d’anar el podòleg, a tallar-se els cabells, apuntar-se al curs de memòria...

A vegades i a causa de la parla, et trobaves algú que no t’entenia... primer t'enduies algun disgust, però insisties fins que, al final, et sorties amb la teva. Després ens explicaves l’anècdota amb aquell somriure tan teu, tan trapella, i buscant la nostra aprovació preguntaves: "lo he fet bé?"

I tant si ho has fet bé, Àssun! Tan bé que els carrers d’aquesta Banyoles, que ja feia un temps que era casa teva, segur que et trobaran a faltar.

Ai quants anys i quants records! T'has fet velleta acompanyant els nostres nois.
Contenta de veure'ls tirar endavant i aconseguir les seves fites, però alhora dolguda quan es perdien o prenien un altre camí.

Tot i els teus 74 anys, sempre estaves a punt per a les celebracions, conservant aquella il.lusió dels nens petits, aquella curiositat per les coses, fent alguna rabieta, fent petons i abraçades d’infant, i portant d’amagat alguna galeta a la butxaca de la bata...

Tot això i molt més has estat per nosaltres, i segurament mai podrem agrair-te prou totes aquestes lliçons de vida que ens has ensenyat.

Ara seguirem tenint-te a prop perquè et pensarem i t’estimarem.

Descansa en pau, Àssun, i gràcies per tot!


Anna Mullera, directora de Canaan


23 de gen. 2019

Nou butlletí

Acabem d'enllestir l'últim butlletí informatiu, amb les principals activitats de Canaan del segon semestre de 2018. Descàrrega del butlletí en format PDF




Adjuntem a continuació l'article de la portada, "Addiccions sense substàncies":

Quan parlem d’addiccions, hem d’entendre aquest concepte des d’una visió més àmplia que el d’una dependència a una substància concreta com l’alcohol o altres drogues. El terme addicció engloba realitats tan diverses com l’alcoholisme i altres toxicomanies, i alhora conductes no vinculades a una substància, com ara la ludopatia, les conductes sexuals compulsives o les diferents formes de dependència a Internet o a les xarxes socials.

Les addiccions sense drogues són també conegudes com a addiccions no químiques, socials, de conducta o psicològiques. Cada vegada, a causa de les noves tecnologies, generen més interès entre els experts, en el discurs social i en els mitjans de comunicació.

La ludopatia és una d’aquestes addiccions. Suposa la pèrdua de control sobre els jocs d’atzar en què es realitzen apostes, com ara les màquines escurabutxaques, els bingos o les apostes esportives. Com la resta d’addiccions, suposa una dependència emocional i incideix negativament sobre la vida quotidiana. La dependència la genera la falsa expectativa de guanyar per recuperar allò perdut; un pensament erroni que manté l’espiral del joc.

Amb l’aparició de les noves tecnologies, l’augment de persones amb aquestes patologies s’ha disparat. El fàcil accés i el poc control dels usuaris a través de la xarxa, permet que cada vegada més menors d’edat desenvolupin addicions d’aquest tipus. Noves modalitats, com el pagament durant el joc per progressar, fan que els joves normalitzin el fet de gastar diners per continuar jugant. En altres casos, no és només una qüestió de diners, sinó també de temps invertit. Es deixen de banda els amics, la parella, la feina, els estudis...

La ludopatia tendeix a cronificar-se, i per tant és difícil que, sense la intervenció de professionals, es superi. Passa igual amb les altres addiccions sense drogues (menjar, feina, esport): la falsa sensació de control que provoquen no afavoreix la decisió de demanar ajuda. Passar de la contemplació a l’acció és el pas necessari per iniciar el procés de recuperació.

(Article d'Alfonso Perez, Educador Social)