Associació Canaan Pla de l'Estany. Atenció a persones amb problemes d'addiccions i en situació d'exclusió social.

30 d’oct. 2019

Ni la cerveza cura ni el vi aprima


Reproduïm parcialment aquesta notícia de fa anys, ja que el seu contingut continua sent de completa actualitat (Juan Revenga, El País, 27/11/2015)

--

Cada semana se publican en los medios supuestos estudios científicos sobre los efectos saludables de determinados productos. Desconfía de ellos: están financiados por la industria que los fabrica.

La agencia de noticias Associated Press acaba de destapar un nuevo escándalo en la alimentación en Estados Unidos. Coca-Cola pagó 1,5 millones de dólares a una organización de lucha contra la obesidad, Global Energy Balance Network, para propagar en los medios la idea de que sus bebidas no son responsables de esta epidemia. El caso es un ejemplo más de cómo la industria que elabora productos históricamente poco saludables planta cara a las voces críticas: financiando organizaciones para que difundan estudios presuntamente científicos que promuevan su consumo. Y que de paso contradigan la evidencia y el consenso científico independiente.

Esos estudios se suelen transformar en titulares del estilo "La cerveza baja el colesterol" o "El vino previene la caries". ¿Cómo podemos poner en su sitio estas noticias buenrollistas carentes de cualquier tipo de recomendación seria? Hay ejemplos a patadas, pero para ilustrar la cuestión de manera rápida y comprensible, usaremos dos de los más habituales: las bebidas alcohólicas y del azúcar.

En el primer caso, en las noticias nos encontramos casi a diario con montones de mensajes complacientes que destacan un determinado beneficio sobre la salud gracias a su consumo. A menudo podemos asistir a un triángulo amoroso entre los productores de bebidas alcohólicas –sobre todo cerveza y vino–, determinadas entidades vinculadas a la ciencia y los medios de comunicación. La razón es más que evidente: según la normativa europea (artículo 4, apartado 3) está prohibido hacer declaraciones de propiedades saludables en la publicidad o el etiquetado de bebidas con un grado alcohólico superior a 1,2%.

Por eso se hace imprescindible convertir este tipo de informaciones en una noticia en base a un supuesto "estudio científico", o un reportaje desgranando las ventajas del consumo de bebidas alcohólicas: porque en ese caso se supone que no es publicidad. Así que ese se convierte en el único escenario posible para que los productores hagan llegar a los consumidores su mensaje: el que facilitan algunos medios de comunicación con el atrezzo de "la ciencia".

Así, con la machaconería de un martillo pilón, los titulares surgen día a día, confundiendo sobre los supuestos beneficios del consumo de vino y cerveza sin hacer la más mínima mención de sus efectos negativos, mucho más graves y completamente ocultos en el mensaje.

La notícicia sencera a:
https://elcomidista.elpais.com/elcomidista/2015/11/25/articulo/1448451636_313031.html

22 d’oct. 2019

Clàudia Cedó, pregonera de la festa de Banyoles


El 14 d'octubre Clàudia Cedó fa fer el pregó de la festa de Banyoles. Durant el pregó es va referir a la seva experiència, fa anys, com a treballadora de Canaan, tot dient que va ser una experiència molt enriquidora per a ella. Durant la seva intervenció va parlar sobretot del projecte teatral Escenaris Especials, iniciat per ella el 2006, en el qual hi participen usuaris/es d'entitats de Banyoles que atenen col.lectius amb necessitats especials. En el projecte Escenaris Especials també hi han participat els usuaris de Canaan (persones amb problemes d'addiccions i risc d'exclusió social), i la valoració d'aquesta experiència per part d'aquests usuaris ha estat sempre molt positiva.

Video del pregó sencer:
https://plaestanydigital.cat/index.php/ultims-programes-disponibles/60-programes-especials/3021-directe-prego-de-la-festa-major-de-banyoles-2019.html

24 de set. 2019

El nou Centre d'Atenció Psicosocial Industria


Al nou Centre d'Atenció Psicosocial Indústria, Canaan dóna suport de manera residencial a persones que han passat per un programa de deshabituació a les addiccions i que, a més, tenen altres patologies a conseqüència de la seva etapa de consums. El centre té una capacitat màxima de 8 places, i compta amb un equip professional multidisciplinari per acompanyar els usuaris en el seu procés de reinserció.

El 16 de setembre de 2019 el president de Canaan, Joan Cáliz, va signar amb l'equip directiu de l'oficina de Banyoles de CaixaBank un conveni de col.laboració, amb la finalitat de contribuir a fer possible aquesta nova iniciativa del Centre d'Atenció Psicosocial Indústria.

11 d’ag. 2019

Taula de Salut Mental del Pla de l'Estany

El 10 de juliol es va constituir la Taula de Salut Mental del Pla de l'Estany, amb el propòsit d'implicar els diferents agents del territori en un treball conjunt en relació al benestar tant de les persones que pateixen una malaltia mental com dels seus familiars.

La Taula està impulsada per l'Àrea de Benestar Social del Consell Comarcal del Pla de l'Estany, i la integren els/les professionals dels diferents centres i associacions relacionades amb el tema. L'Associació Canaan també en forma part.

El que es vol és:

  • Obrir un espai de col.laboració, reflexió, debat i diàleg comú entre les diferents entitats i recursos que treballen amb persones que pateixen una malaltia mental i les seves famílies al Pla de l’Estany.
  • Operativitzar els recursos, tant humans com econòmics, i impulsar noves línies de treball i accions en relació a la Salut Mental a la comarca.
  • Afavorir el treball en xarxa entre els diferents agents del territori que treballen amb persones que pateixen una malaltia mental i els seus familiars. 
  • Desenvolupar campanyes i projectes d’informació i sensibilització sobre la Salut Mental.


6 d’ag. 2019

Nou butlletí

Acabem d'enllestir l'últim butlletí informatiu, amb les principals activitats de Canaan del primer semestre de 2019. Descàrrega del butlletí en format PDF



Adjuntem a continuació l'article de la portada, "Posada en marxa del Centre Indústria":


El dia 15 de gener vam posar en marxa el Centre Indústria: un nou centre on també atenem persones amb addiccions i patologia dual.

Aquest centre està catalogat en la cartera de serveis socials com un pis amb suport per a persones amb drogodependències de baixa intensitat. Aquesta baixa intensitat té relació amb el nombre d’hores d’atenció dels professionals que hi treballem i també amb què el programa que s’ha establert per als usuaris no té una intensitat tan elevada. Es tracta de persones que ja tenen un temps llarg d’abstinència i que realitzen un programa individualitzat d’inserció social.

Té una capacitat per a 8 usuaris, i en aquests moments ja es troba al màxim de la seva ocupabilitat.

La majoria de les persones que viuen en aquest centre residencial són homes, de més de 55 anys, i amb la necessitat de tenir un suport en les seves activitats i sobretot en la seva autonomia.

Des de Canaan els oferim també seguiment psicològic, social i educatiu. També fem acompanyaments mèdics juntament amb la Fundació Support per les persones que tenen una curatela judicial o un assistent econòmic.

Motivem als usuaris del Centre Indústria perquè realitzin activitats en el municipi, facin voluntariat o s’involucrin de manera proactiva a les nostres pròpies activitats que tenim com a Associació: l'hort, el teatre, el taller de cuina... són algunes de les activitats que solen realitzar a més a més del taller d’estimulació cognitiva o la sortida d’oci que es fa exclusivament per a ells.

Després de sis mesos de funcionament la valoració que en fan els usuaris és molt positiva tant per les prestacions de la casa com per la seva ubicació immillorable.

4 d’ag. 2019

'Craving': el desig de consumir

Conèixer les característiques del 'craving' o desig de consumir, i la forma de gestionar-lo, és un element fonamental en el procés de superació de l'addicció a l'alcohol o a altres substàncies. Aquesta informació és imprescindible que l'assimilin tant les persones amb problemes d'addiccions com els seus familiars, ja que si no és molt improbable que puguin progressar els processos de deshabituació.

Amb l'objectiu de remarcar aquesta idea fonamental, reproduïm a continuació uns fragments del capítol dedicat al 'craving' del llibre de Miguel del Nogal, "El tratamiento de los problemas de drogas, una guía para el terapeuta" (Desclée de Brouwer, 2009). (1)

--

Por deseo de consumo o craving entendemos la apetencia, las ganas de consumir la droga tras un periodo (corto o largo) de abstinencia de la sustancia en concreto.

El craving está muy relacionado con la ansiedad, puesto que lo que hay debajo del deseo de consumo no es otra cosa que ésta.

(...)

Características del craving


A continuación señalamos aquellas características más representativas del craving, pues para intervenir sobre algo es preciso conocer con detalle en qué consiste:

Es repentino

El deseo de consumo aparece de manera fugaz, rápida, repentina. Puede aparecer cuando uno esté tan tranquilo.

Es frecuente que los pacientes comenten que no saben por qué, pero acabaron consumiendo. Debemos tener en cuenta que las personas no hacemos las cosas porque sí. A menudo es difícil descubrir los porqués, pero siempre hay algo de fondo. Tras los consumos o las ganas de consumir siempre suele haber cogniciones de consumo (p.ej del tipo "ahora sí me tomaría una cerveza", o "qué demonios, por un día", o "nadie se va a enterar") que derivan de acontecimientos, situaciones, y muy a menudo emociones que los pacientes no saben manejar adecuadamente, siendo la labor del psicólogo dotarle de herramientas para ello.

No es planificado

Ligado al punto anterior hay que decir que el craving no es algo que aparezca de manera previsible. Sino que es inesperado, aparece cuando uno menos se lo espera.

Sin embargo, del análisis funcional, de la historia de consumo y de anteriores recaídas uno puede prever cuáles son las situaciones, emociones, y pensamientos que pueden desencadenar el deseo de consumo. Los cuales ponen en la cuerda floja al paciente para que se produzca una recaída.

Igual que aparece, desaparece

Cuando uno se expone a los estímulos temidos hasta que el deseo disminuye completamente, esos estímulos dejan de tener valor como elicitador de respuestas de consumo.

Es decir, en términos de los pacientes, que "si aguanto el tirón, éste cada vez será menor".

Depende del estado psicofísico del consumidor y de los estímulos que rodean a los consumos anteriores (personas, situaciones...)

Según sea el estado psicofísico puntual del paciente, así será más o menos propenso a presentar un mayor deseo de consumo.

En palabras de los pacientes, en función de "si la persona está más sensible o más fuerte ese día, será más o menos probable que tenga ganas de consumir".

Por otro lado, a lo que hace también alusión este punto es a que el nivel de deseo estará en función de los estímulos que tenga delante el paciente.

De modo que si esos estímulos están vinculados a los consumos (personas, situaciones...), o los evocan, las ganas de consumir serán mayores que si los estímulos tienen un carácter más neutro.

Es aprendido

Ha sido aprendido a través de condicionamiento clásico.

Los estímulos que rodeaban a la conducta de consumo cuando ésta la llevaba a cabo el paciente, se han convertido en estímulos condicionados para la respuesta de consumo, apareciendo el deseo de consumir.

Es por ello que a la hora de intervenir, como decíamos antes, debemos echar mano de las técnicas de exposición con prevención de respuesta.

Por ello, lo habitual es encontrarnos que durante las primeras semanas tras el abandono del consumo, los pacientes manifiestan un elevado deseo de consumo, especialmente ante aquellos estímulos que estaban presentes cuando éste consumía. Y que serán aquellos a los que se tendrá que exponer.

No debemos olvidar que el mantenimiento de los consumos no se produce sólo por condicionamiento clásico (eliminar el deseo de consumo), sino también por condicionamiento operante, dado que el consumo es el reforzador más potente que puede obtener un consumidor habitual de cualquier tipo de sustancia.

(...)

El abordaje psicológico del craving


Esta es una de las áreas fundamentales de tratamiento, y uno de los primeros objetivos del mismo, puesto que si bien lo primero es conseguir que el paciente acuda a tratamiento, lo segundo debe ser que el paciente logre dejar de consumir y sea capaz de afrontar las posibles ganas de consumo sin acabar haciéndolo. Este punto será de vital importancia, pues, de cara a prevenir recaídas.

(cada un dels punts de la llista següent, al llibre està desenvolupat)

  • Psicoeducación
  • Control de estímulos
  • Exposición con prevención de respuesta a situaciones de consumo
  • Monitorización del deseo (autoobservación)
  • Monitorización y refuerzo del tiempo abstinente
  • Autoinstrucciones positivas de logro-eficacia
  • Análisis de antecedentes/consecuentes de la conducta de consumo
  • Análisis de consecuentes (de seguir consumiendo vs mantenerse abstinente)
  • Actividades distractoras (cognitivas y motoras)
  • Tratamiento del resto de conductas impulsivas


--
(1) Per si algú hi està interessat, la llista sencera de capítols del llibre és aquesta:
1- La acogida
2- La motivación
3- El deseo de consumo
4- La ira
5- El estado de ánimo
6- Prevención de recaídas
7- Un ejemplo de programa de prevención de recaídas en grupo
8- Caso clínico de consumo de cocaína
9- Red de recursos de atención a drogodependientes


29 de jul. 2019

Hàbits nous, vida nova

Gràcies a una subvenció de Dipsalut hem pogut desenvolupar el programa "Hàbits nous, vida nova", la finalitat del qual és millorar la qualitat de vida dels usuaris de l'Associació Canaan, mitjançant el foment d'una alimentació equilibrada ("Som el que mengem"), de l'activitat física diària ("Com ens movem davant la vida?") i d'una educació sexual adequada ("Com gaudir d’una bona salut sexual").

 Dut a terme entre el setembre de 2018 i el juliol de 2019, els usuaris participants han fet una bona valoració del projecte. Les activitats més valorades han sigut les hores de natació al Club Natació Banyoles. El taller de cuina dels dimecres i divendres també ha sigut molt ben valorat, sobretot gràcies a la voluntària que ha col.laborat en el projecte. Igualment, les activitats al Gimnàs Triops (amb el propòsit d'incentivar la pràctica de l'esport diari, una vegada deixen el tractament de deshabituació), ha sigut molt ben valorat. Una altra de les activitats rellevants incloses ha sigut una xerrada amb els infermers del CAP Banyoles sobre els hàbits saludables en l'alimentació.

 L’equip responsable del projecte ha estat format per un monitor, una coordinadora, una sexòloga i diferents voluntaris/es. La valoració per part de l'equip dels resultats de l'activitat també és molt positiva.