La patologia dual es pot definir com una malaltia que designa l’existència simultània d’un trastorn addictiu i un trastorn mental. En determinades circumstàncies les persones amb malalties mentals poden començar a fer ús d'algunes substàncies, com a temptativa d’automedicació per tal d'alleugerir els símptomes de la malaltia, de manera que s'exposen a un alt risc a l’addicció.
Tal i com afirma la SEPD (Sociedad Española de Patología Dual) les addiccions poden ser a substàncies ”integrades en la nostra cultura com el tabac, la xantina (p.ex. en el cafè), analgèsics o aquelles no integrades com el cànnabis, els estimulants (cocaïna, amfetamines, etc.) i els opiacis. També s'inclouen addiccions comportamentals com la ludopatia".
La patologia dual té la seva causalitat per dues vies diferents. La primera és que les persones amb trastorn psiquiàtric previ inicien el consum per alleujar o millorar i regular els seus símptomes. L’altra via és que determinades persones sense trastorn mental previ desenvolupen una psicopatologia arrel d’un consum de tòxics i la seva vulnerabilitat individual. Per exemple des de l’ Associació Canaan hem atès diferents persones que per un consum abusiu de cànnabis han desenvolupat una esquizofrènia derivada d’aquest consum. O també persones que pateixen psicosis degut a l’elevat consum d’alcohol durant molts anys.
La importància d’aquest doble diagnòstic és important, s’ ha de tenir en compte per fer un bon tractament . No podrem tractar una addicció sinó hi ha una estabilitat de la malaltia mental i no podrà haver-hi equilibri emocional si la persona no deixa el consum.
