Associació Canaan Pla de l'Estany. Atenció a persones amb problemes d'addiccions i en situació d'exclusió social.

14 de febr. 2020

Pràctiques de treball social

Durant la tardor de 2019 la treballadora social Júlia Coma va estar fent pràctiques a Canaan. Adjuntem a continuació la seva valoració d'aquesta experiència (aquest escrit ja es va publicar al Butlletí nº 16)

Júlia Comas i Alba Serrat.

Les societats cada cop estan més informades, cada vegada es porten a terme més investigacions, les estructures socials canvien, els models d’intervenció també, fins i tot el perfil dels professionals. Tot canvia i evoluciona, i per tant, també les persones ateses des de les comunitats terapèutiques i les problemàtiques socials que presenten.

Durant les meves pràctiques he observat que, des de qualsevol comunitat terapèutica cal disposar de diferents recursos, ja que atendre la diversitat de necessitats dels usuaris no és gens fàcil. Alhora, he observat que la tasca dels professionals és molt complexa. A Canaan es capten les diferents necessitats i demandes de cada persona i no només la pròpia de l’addicció. He vist que és importantíssima, la coordinació amb tots els serveis i els diferents professionals facultatius, psicòlegs, treballadors socials... si volem aconseguir l’autonomia i el benestar de la persona. El treball en xarxa és primordial per la reinserció d’una persona amb addicció.

Un aspecte que em crida l’atenció és el treball intensiu que es realitza a Canaan abordant aspectes com la
convivència, els hàbits, les rutines, les habilitats socials... aspectes que també influeixen de manera
directa o indirecte en la vida diària i l’autonomia de les persones ateses.

Vivint el dia a dia dels usuaris, he de dir que hi ha hagut algunes situacions que m’han remogut, i he de reconèixer que és especialment important que els professionals sàpiguen gestionar les seves emocions i siguin capaços de distingir les intervencions que farien en l’àmbit personal, de les que cal fer a escala professional. Aquest és un gran repte.

Per últim, m’agradaria recordar que, actualment, en moltes ocasions el món de les drogodependències i els trastorns mentals encara continua estant molt estigmatitzat. Per tant, crec necessari deixar clar que no només és feina dels professionals, sinó de tota la societat, lluitar per eliminar els prejudicis i estigmes que es tenen sobre les addiccions i les malalties mentals. Segons el que he pogut comprovar al llarg d’aquest temps a través de canvis d’experiències amb altres persones, moltes vegades aquests prejudicis són resultat de la ignorància, de mites, tabús i pors sense fonaments.